Auli-Occidental es li maxim facil lingue del munde. Su minimal gramatica, su regulari e totalmen international parol-formation es insuperabil. Ples provar usar Auli-Occidental in vor relationes e vu va vider li effecte.
Li Auli Wiki es li loc por complet information pri li lingue Auli-Occidental.
Auli Wiki es li ovre del Auli Universitá.
Auli Universitá es li idé que it es possibil presentar omni information al munde via Auli-Occidental.
Auli-Occidental es li ovre de Edgar de Wahl. Su original metode esset nóminat “Auli”. Ma, hodíe noi usa li nómine “Auli-Occidental”.
Nu, ples juir vor témpor con li Auli-Wiki.
“Occidental, an International Language invented in 1922 by Edgar de Wahl, an ex-naval officer and former professor of mathematics and physics at Reval [Estonia]. It is based upon the theory that an international language should preserve what is common to Occidental languages, and thus seeks to take words from them either bodily or with as little change as possible. Avoiding the artificial rigidity of Esperanto and its modification Ido, it permits great flexibility in the use of suffixes, etc. A journal Cosmoglotta, is published every two months in this language. H.S.E.”
From, National Ency., Vol. 7, page 364, copyright 1932, Collier.
AULI-OCCIDENTAL
ES LI MODERN LINGUE INTERNATIONAL
Auli-Occidental es comprendet in li tot munde!
Auli-Occidental es tre facil a aprender!
Auli-Occidental es li duesim necessi lingue metode por omnes!
In Europa on parla plu quam 120 lingues, obstacul enorm por li relationes comercial, scientific e turistic. Per un lilngue auxiliari usat paralelmen al lingujes national, li homes va comprender unaltru.
Li caos del lingues es un tortura por homes vivent con clar ocules e sensus in nor epoca del radio e film parlant.
Save vu que it es possibil scrir in un lingue ínmediatmen comprensibil por persones cultivat de omni nationalitás?
Save vu que vu posse parlar in li mult congresses de nor epoca in un lingue comprendet per li majorité del present persones, sin traduction in lor respectiv lingues national?
It ne es necessi que ili ha studiat ti lingue: Lor instruction e un minimum de bon voluntá sufice.
Ti lingue quasi miraculosi es nominat
“AULI-OCCIDENTAL (Interlingue)”
Ti nómine ne vole dir que li lingue es destinat solmen por li nationes occidental! It solmen vole dir que li quasi totalité del vocabules international es de orígine occidental.
In li vocabularium del lingues national vu posse constatar que un fort proportion de vocabules es comun al lingues, precipue al lingues occidental {anglesi, francesi, italian, hispan, portugalesi, german e mem russ}, queles es li maxim difuset in li munde.
Ili sufice por composir un lingue ínmediatmen comprensibil al majorité del popules civilisat.
Un lingue universal incorporant elementes europan, turc, chinesi, indian, eskimo, suaheli es egalmen ínpossibil quam un hibrid inter un elefant e un crocodil. Sol un lingue homogen es capabil viver.
Prof. Asakawa del Universitá de Yale (USA) scri: “It joya me que Occidental honestmen nómina se occidental vice universal; yo admira li natural structura de Occidental”.
Durant pluri secules mult homes ha provat crear un lingue auxiliari facil e neutral. Unes basat it sur naturalitá e negliget li regularitá. Altres basat it sur regularitá e mutilat li international paroles.
Li circa 10 000 international vocabules, in majorité de orígine latin, ne es sempre format regularimen. Pro to, anteriori projectes de lingue international ha deformat o excludet un grand parte de ili. Ti projectes restat in stadie experimental pro ili esset artificialmen creat e ne successat incorporar li international paroles in un suficent simplic sistema.
==== Occidental, li solution del problema ====
It combina li regularitá e li naturalitá. Por esser adoptet de omni popules e de omni classes del population, it es regulari e presenta un aspecte natural in su paroles. It es basat sur li principie del maximum de internationalitá, e it producte li paroles international per su propri regules de derivation.
regularisar li vocabularium international, esset tro desfacil por li autores de lingues international. Ma li problema del lilngue international prendet un nov aspecte, desde que li baltic erudite, Edgar de Wahl (Tallinn, Estonia), pos 30 annus de labor e experimentes, ha successat formular un sistema permissent formar per poc regules li paroles international.
It ne es un lingue artificial, it ne contene paroles inventet! It es composit ex li international paroles conosset sur li tot terra, comun al grand lingues cultural. Occidental es li maxim facil lingue por li majorité del popules.
It ne contene elementes in contradition al linguistica. Con Occidental li movement del linguje international intra in un nov stadie decisiv.
Occidental ne es un teoric projecte. Su camp de action es mult plu grand quam ti del ancian projectes.
in Occidental a persones queles ne ha aprendet it, e queles ne mem conosse su nómine: ili sempre va comprender vos. Li experiment ha esset fat sovente durante li annus 1906 til 2005!
a omni person instructet quel ha aprendet un lingue romanic o anglesi in li scol, e anc a persones de romanic lingue matrin sin instruction superiori.
vu aprende li ver vocabularium international. Vu aprende un cose real e util quel va servir vos. Vu ne aprende paroles artificial inventet de alcun individue.
es facilisat per Occidental. Qui aprende Occidental, ti aprende li fundament de omni lingues del occidente. Por orientales, Occidental es li clave del occidental cultura. Yun homes queles ancor ne save quel foren lingue ili vole studiar, mey comensar per Occidental.
Ples vider li curt-gramatica.
Por plu information e demandes, ples scrir:
Auli Universitá, o Nov Occidental-Union
P.O. Box 1645, Tucson, Arizona, 85702-1645 usa
Qui Es li autor de Occidental?
Edgar de Wahl, un professor de matematica e fysica in Reval (Estonia), esset un erudit, qui conosset 12 lingues de Europa, e festat su 60-ésim anniversarie li 11 august 1927. Unésimli adept de Volapük, il adheret a Esperanto pos su apparition in 1887 e indicat a Zamenhof quelc erras in su lingue, p. ex. li temporal correlatives “tian, kian, chian”, queles collidet con li accusativ del demonstratives “tia, kia, chia”; e Zamenhof strax mutat “tian, ...” in “tiam, kiam, chiam”.
Pos Zamenhof e Grabowski (ambi morit) de Wahl esset li 3-ésim autor de un librete in Esperanto. Ergo, on posse dir que de Wahl esset li max ancian Esperautist vivent in su tempor.
In 1894 Zamenhof proposit a su adeptes important reformas simil a Ido, reformas repulset per 157 voces contra 107. Remarcabil es, que sr de Beaufront e sr Ahlberg votat contra omni change. Tande E. de Wall abandonat Esperanto, tro artificial por il, e il comensat laborar vers li direction naturalistic, sempre correspondent con altri mundlinguistes, precipue con Lott, de qui li final systema “Mundolingue” debi mult ameliorationes a de Wahl.
In 1906 E. de Wall publicat un project “Auli” (Auxiliari Lingue International), quel ja havet li aspect de Occidental ma ne su regules de derivation, quel esset decovrit solmen plu tard e poc a poc. Quande in 1907 li Delegation apertet concurs inter li projectes de L. I. por adoption del max bon, E. W. mult auxiliat li ingeniero Rosenberger a ameliorar Idiom Neutral quel esset presentat sub li nómine de “Neutral reformed” al Delegation, quel finalmen selectet Esperanto, “pro su grand diffusion”. E. W. self misset al Comité del Delegation un memorandum quel indicat li ver principies del L.I.: naturalitá e regularitá, suppression del formes inventet.
Pos li publication de Ido, E. de Wahl strax indicat li defectes de principies e de detailes. On correctet solmen un poc de ili secun su criticas, precipue li prefixe mal- esset viceat per des-.
On vide de que li 3 cardinal lingues international: Esperanto, Idiom Neutral e Ido debi important ameliorationes a sr de Wahl de qui li principies sempre plu triumfat.
Finalmen, in 1922, vidente que li question del L. I. devenit important til attraer li attention del Liga de Nationes, E. de Wall decidet presentar li resultate de su 30 annus de cosmoglottic investigation in un sistema complet sub li nómine de OccidentalItalic Text. Sin capitale, sin dictionarium, sin grammatica, li propagation esset restrictet in comensa che quelc circules de Idistes progressistic, per li micri jurnal “Kosmoglott”. Mersí a su sol qualitás intrinsec, li lingue ganat adherentes e in 1927 un gruppe de ingenieros viennes, organisatores del unésim congress de Ido in 1921, qui per li organ “Cosmog1otta” co-mensat un sistematic propagande e desarmat poc a poc li prejudicies del progressistic mundlinguistes. 1928, 123-125
Ples visitar li Biblioteca. In li biblioteca es li list de mult subjectes in ti Auli-Wiki loc. Li biblioteca es un ovre in progress.
Doc. 190.
Anglesi
The real international language exists. Do you know that it is possible to write in a language which is immediately comprehensible for educated persons of all nations? This almost miraculous language is called Interlingue. It contains nearly the totality of the words which are common to all languages of occidental civilization. During centuries many men have tried to create an auxiliary language at once easy and neutral. The ones based it on naturality and neglected the regularity, the others based it on naturality and deformed the international words. Interlingue is the solution of the problem to find an artificial language and does not contain invented words, but only the international words known the world over. Interlingue is the easiest language for the majority of peoples, but suffices also for expressing the most complicated themes of science.
Francesi
La vraie langue internationale existe. Savez-vous qu’il est possible d’écrire au moyen d’une langue immédiatement compréhensible dans tous les milieux cultivés du monde entier? On a nommé cette langue presque miraculeuse INTERLINGUE. Elle est faite de la quasi totalité des mots communs à toutes les langues de civilisation des pays occidentaux. Dans les siè- cles passés déjà nombre de chercheurs ont essayé de créer un langage auxiliaire neutre et facile à apprendre. Les uns le fondaient sur la “naturalité” et négligeaient la régularité; les autres déformaient les mots internationaux en voulant s’en tenir à la régularité. L’Interlingue apporte la solution du problème qui consiste à trouver une langue à la fois naturelle et réguliére. Ce n’est pas une langue artificielle, composée de mots inventés. Elle ne comprend que les mots internationaux connus dans le monde entier. Si pour la majorité des peuples, l’Interlingue est la langue la plus facile à apprendre, elle permet cependant de traiter les sujets scientifiques les plus compliqués.
German
Die internationale Sprache existiert. Wissen Sie, dass es möglich ist, in einer Sprache zu schreiben, die für Gebildete aller Nationen unmittelbar verständlich ist? Diese fast wunderbare Sprache heisst Interlingue. Sie enthält sozusagen die Gesamtheit aller Wörter, die allen Kultursprachen des Okzidents gemeinsam sind. Während Jahrhunderten haben viele Menschen versucht, eine leichte and neutrale Hilfssprache zu schaffen. Die einen basierten sie auf der Natürlichkeit and vernachlässigten die Regelmässigkeit, die anderen gründeten sie auf der Regelmässigkeit und deformierten die internationalen Wörter. Interlingue ist die Lösung des Problems, eine natürliche und gleichzeitig regelmässige Sprache zu finden. Es ist keine künstliche Sprache and enthält keine erfundenen Wörter, sondern nur die internationalen Wörter, die auf der ganzen Erde bekannt sind. Interlingue ist die leichteste Sprache für die Mehrheit der Völker, genügt aber auch, um die kompliziertesten Themen der Wissenschaft auszudrücken.
Li ver lingue international existe. Save vu, que it es possibil scrir in un lingue inmediatmen comprensibil por persones cultivat de omni nationes ? Ti lingue presc miraculosi es nominat AULI-OCCIDENTAL. [Interlingue] . It contene li quasi totalité del paroles comun a omni lingues cultural del occidente. Durante secules mult homes ha provat crear un lingue auxiliari facil a neutral. Li unes basat it sur regularitá a deformat li international paroles. Altres basat it sur naturalitá a negliget li regularity Interlingue es li solution del problema trovar un lingue in sam témpor natural e regulari. It ne es un lingue artificial e ne contene paroles inventet, ma solmen li international paroles conosset sur li tot terra. Interlingue es li maxim facil lingue por li majorité del popules, ma sufice anc por expresser li maxim complicat temas del scientie.
Li secuent lineas es extraet de un discurs, fat in juli 1936 in un reunion de ingenieros in Wien, de Sr. ingeniero Hans Hoerbiger, director del grand firma austrian Hoerbiger. Pro manca de plazza noi posse citar solmen quelc passagies de li discurs quel li autor self traductet in 0cc. e quel esperabilmen il va un vez publicar completmen (Noi fa memorar que li Institute Hoerbiger sempre corresponde con extrania per 0cc. e mem publica resumates in Occ. de su Revue scientific):
Dr. L. Zamenhof, li creator de Esperanto, esset medico, vivet e actet in Warshaw, e esset judeo. Secun su propri declaration il hat originalmen creat su Esperanto por su alor tre opresset conreligionarios e conrassanos, por conformar a un tal beson de ili, quel, disperset tra li tot munde in omni gradus del intellectual diversità, esset sin un ligant unità-lingue. Si on in ultra considera, que il publicat su lingue ja in su 28. annu de vive, in li annu 1887, certmen resulta ex to, que il ne dat se mult tempor por experimentation e adaptation. In ti tempore il apen havet li possibilità respectar besones del lontan futur.
Posset venir in consideration solmen un plan-lingue, quel max complese al max modest intellectuel aperception-possentie in li max alontanat exotic extrania in respect del max facil aprensibilità. It es facil vider, que un plan-lingue, quel nascet sub tal conditiones e in un tant long passat tempor, posset esser soluet solmen in un form, quam it existe in Esperanto...
... Edgar de Wahl ne esset solmen un contemporan, ma anc un colla-borator de Zamenhof. Il esset in to die probabilmen li max etos Esperantist ancor vivent. Su multilateral erudition in li dominia del interlinguistica, e specialmen su capabilità laborar metodicmen, contribuet mult a to que il con su Occidental creat un plan-lingue, quel satisfa in li max alt gradu li modern e natural beson linguistic.
Ma laborar scientificmen significa considerar li respectiv labores de su pre-pioneros. Inter tis ci it esset precipue li excellent labores del austrian Julius Lott, queles, in li alternative de un compromiss o un tot novi via lassat le decider por li ultim.
Ja Lott hat ruptet con li principie que un plan-lingue desde comensa devet esser creat por li tot munde considerante li max modest intellectu, e pro to ha limitat su systema al besones de un plu strett ma ductent cultur-communità, ex quel il self hat nascet. Ma a Edgar de Wahl it esset reservat resummar li renitentie del irregulari verbal radicas in un unitari formul de derivation e constructer in ancor plu mo-dern maniere li principial idé de Lott.
Talmen E. de Wahl havet in Zamenhof un exemple por omnicos, quo in un modern plan-lingue devet esser evitat, in Lott un tal por to, quo devet esser aspirat. A to accedet ancor su talent por scientific metodes de Labor e su interlinguistic experientie.
..Li procedentie, quel hat ductet al structura de Occidental, do devet percurrer li secuent etapes: unesimli li international vocabu-larie ja desde centenies existent e pos to til hodie permanentmen amplificat devet esser captet in su scrition, nam solmen in su scrition, e nequande in su pronunciation it posse esser captet internationalmen uniform. Duesimli it deve esser examinat pri su lingual construction, por constatar, quel culturlingues ha principalmen participat a su constitution, e in quel maniere. (Talmen on per exemple trovat, que li Angleses furnit max sovent li expressiones ex li dominias del sport e del aviation; li Germanos in contra furnit li expressiones ex li philosophie e technica. A ltalia noi debi li mund-paroles del com-mercial vive et del arte, a Francia li expressiones del polit commu-nication, e c.). Do ne li arbitrie o un polit geste esset guidant por li constitution de ti international vocabularie, ma li ja traditionalmen sanctionat existentie de un precipitate del labor-communità del occiden-tal cultura, quel hat su origin mult centenies passat.
... Occidental totmen ne besona adherentes por posser intrar li circul del immediatmen comprensibil mundlingues, quam monstra li practica del Hoerbiger-Institut, nam li extran reciventes de lettres de ti institute ne mem deve esser admemorat, que ti lettres es scrit in un (nov) lingue. Ex li objectiv responses solmen rarmen es evident, que li reciventes quelcvez anc questiona in quel lingue li lettre, quel ili sin exception ha comprendet, ha esset scrit. Alqui mem devina, que on ha pro politesse dat se li pena scrir in su lingue matrin sin excu-sar se, que on mastriza it solmen imperfectmen. Ma ti success es attri-buend solmen al fact que Occidental, in favor del uniform internationalmen reconosset scrition, hat renunciat al uniform regulation del interna-tionalmen divers fonetica. Ti renunciation, ti just distintion inter essential e non-essential, esset possibil solmen a un linguistic creator. quel self nascet ex ti cultur-circul, por quel il creat su lingue ex li aric cultur-circul del occident. Pro to il posset monstrar plu mult comprension por li natural beson del aric occident quam li creator de Esperanto, quel naturalmen esset alontanat de ti cultur-circul.
... Li spar-economialmen educat ingeniero tande va inviar li printates de propaganda e merce-prospectes de su firma in du lingues: su lingue national e Occ., e per to reducter un grand part del fixat capital a plu productiv scopes. E to es plu valoros, quam far se salutar de alt dignitas ye occasion de international congresses. Solmen por un exaltat moment, quel regretabilmen es fuyaci.
Ing. Hans Hoerbiger, Wien.